TRES CÀNTIRS

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Anys fa que els veus immòbils, inclinats
sobre les mosses d’una fusta vella,
i et preguntes si val la pena dir
l’oblit que no mereixen, la tristesa
de l’aigua que ningú no hi aboca,
el doll que ja no senten contra el fang de les gerres.

És bo que els càntirs no tinguen memòria,
que no enyoren les mans que els transportaven
cada matí d’estiu fins a la font,
ni el torcamans que els cobria la boca
o el degotim que, ansa avall, calmava
el ponent impetuós del migdia?

Indiferents al pes de tantes hores,
tampoc no han de patir si t’hi capfiques.
El temps vol qui l’aguaite: vigilants del no-res,
testimonis de l’ombra, dels núvols que s’escapen.

[De En l’aspre vent del nou món, Cafè Central-Eumo]