| |
|
|
|
2008
Michel de Montaigne: Assaigs, Llibre III,
Proa, Barcelona, 2008
2007
Michel de Montaigne: Assaigs, Llibre II,
Proa, Barcelona, 2007
2006
Michel de Montaigne: Assaigs, Llibre I,
Proa, Barcelona, 2006
|
2001
Svetlana Makarovic / Brane Mozetic: He somiat que havies mort,
Seminari de Traducció Poètica de Farrera, VI,
en col·laboració amb Staša Briški, Aurora Calvet, Jaume Creus,
Feliu Formosa, Txema Martínez, Melcion Mateu, Francesc Parcerisas,
Tanja Pavlica, Iolanda Pelegrí i Simona Škrabec.,
ILLC-Emboscall, 2004
|
|
1994
Charles Baudelaire: El «spleen» de París,
Tres i Quatre, València, 1994
(en col·laboració amb Anna Montero)
|
L'estranger
-Qui estimes més, home enigmàtic, digues? Ton pare, ta mare, ta germana o ton germà?
-Jo no tinc pare, ni mare, ni germana, ni germà.
-Els teus amics?
-Us serviu d'una paraula el sentit de la qual m'ha romàs, fins avui, desconegut.
-La teva pàtria?
-Ignoro sota quina latitud és situada.
-La bellesa?
-Deessa i immortal, gustosament l'estimaria.
-L'or?
-L'odio com vós odieu Déu.
-Ei!, què estimes, doncs, extraordinari estranger?
-Estimo els núvols... els núvols que passen... lluny... els meravellosos núvols!
(Charles Baudelaire:
Petits poemes en prosa)
|

|
|
1992
Charles Baudelaire: El meu cor al descobert
seguit de «Noves nots sobre Edgar Poe»,
Albatros, València, 1992
Michel de Montaigne: Assaigs breus,
Albatros, València, 1992.
Pròleg de Joan Fuster. Selecció d'Anna Vives
|

|
1986
Tristan Tzara: L'home aproximatiu,
Gregal llibres, València, 1986
Philippe Jacottet: «Pensaments sota els núvols»,
Daina, núm.1, Eliseu Climent editor, València, 1986
|
les campanes sonen sense motiu i nosaltres també
caminem per defugir el formigueig de les carreteres
amb un flascó de paisatge una malaltia una sola
una sola malaltia que cultivem la mort
sé que porte dins meu la melodia i no en tinc por
porte la mort i si muir és la mort
que em portarà en braços imperceptibles
fins i lleugers com la flaire de l'herba magra
fins i lleugers com la partença sense motiu
(Tristan Tzara:
fragment de L'home aproximatiu)
|
|
Recollint els bocins del temps,
no es fa l'eternitat. Tan sols l'esquena s'encorba
com si espigolàs. Res no es veu,
sinó el conreu espès i els solcs de l'arada
a través de la nostra tomba pacient.
(Philippe Jacottet:
fragment de «Pensaments sota els núvols»)
|
| |
|