Vinces  

(Cafè Central / Eumo, Vic, 2017)

Amb Vinces (“Al llindar del son / pinte les vinces d’aquells marges vells, / els grisos entre soledats d’estiu”) Vicent Alonso agrupa dues sèries de poemes escrits en temps diferents però amb el propòsit compartit d’aprofundir en un món poètic que, en paraules d’Enric Sòria, “és una auscultació perplexa i alhora una contínua apel·lació als sentits”. I entre les dues, els “Fragments sobre l’absència”, un homenatge a Pinazo en forma de diàleg amb cinc de les seves pintures, que reflecteix alhora la relació del pintor i la del poeta amb la pintura i la poesia, un joc de miralls escrit en clau autobiogràfica. Amb Vinces, com va escriure Manuel Castaño a propòsit d’En l’aspre vent del nou món, “Vicent Alonso continua la seva recerca, en un estil personal i reflexiu, sobre la capacitat del llenguatge poètic per donar sentit a la realitat”.

                                           Amb el peus
al cim i l’ànima entre les coses
regire la soledat de l’ocult,
escindit com la llum esplèndida del cel
i la que escriu el món, més humil, més
a l’abast dels meus ulls, cansats d’eternitats.

No són eternes les pedres i amaguen dolor:
per què negar-los la veu que reclamen?

 

Altres llibres de poemes