sobre-una-neu-invisible-2

Sobre una neu invisible. Notes d’un dietari 2003-2005, PUV, València, 2015

Encara que només fóra pel títol amb què he batejat el conjunt, una mena de passaport que m’autoritza a viatjar pel territori de la literatura, aquest llibre no pot ser considerat –en la seua totalitat si més no– una mena de confessió perquè no hi ha cap veritat a transmetre, com tampoc fets dels quals donar compte amb objectivitat, tret de la voluntat que manifeste d’assajar-me per escrit. Ja sé que la fórmula és molt coneguda i que compta amb aplicacions notables –també en el cas de la nostra literatura– amb les quals he passat hores de lectura plaent i estimuladora. Però que siga vella i coneguda no la desqualifica. Ben al contrari, des que escric els meus quaderns m’ha servit com a guia i també com a refugi on construir i protegir els meus dubtes. Sempre hi he cregut i no tinc ni una sola raó per desconfiar-ne. Una qüestió ben diferent és si els resultats que en mi ha assolit serviran també els lectors possibles. Sincerament, hi confie i per això els publique.


A manera de tascó. Notes sobre literatura, PUV, València, 2012

L’autor d’aquestes “Notes sobre literatura” no es considera un crític, sinó algú a qui la literatura proporciona cada dia motius per posar-se a escriure i que, a més, està convençut que conèixer no té res a veure amb exhaurir, ni llegir amb devorar. La majoria dels articles reunits ací aparegueren al “Quadern” de l’edició valenciana d’El País i també en altres publicacions com ara CaràctersL’EspillMètode o Serra d’Or durant la primera dècada del nou segle. Inspirats en la creença que la literarura té una funció terapèutica, però sobretot un poder immens en la construcció del jo i de la visió de la realitat, la seua matèria són obres, escriptors i problemes literaris o socials que han impactat l’autor i han desencadenar en ell un procés de reflexió aprofundida, matisada i subtil, que posa en joc tots els recursos de la seua capacitat discursiva i una vasta erudició. No debades l’autor està convençut també que la literatura és coneixement, i llegir i escriure instruments complementaris en el procés de revelació d’un mateix, dels altres i del món.


Cròniques interessades, Denes, València, 2010

L’articulisme d’opinió es veu invariablement sotmès a una llei de la història, més que del periodisme, segons la qual el paper caduca i un dia supera sempre l’anterior. No obstant això, les excepcions a aquesta regla de la caducitat són tan notables que resulta factible assajar-ne una sumària caracterització: intel·ligència, estil, claredat expositiva, visió de conjunt, amenitat, algun toc d’ironia i un cert talent per a reconduir les anècdotes més o menys costumistes cap a territoris de reflexió racional. Publicats en el diari Avui al llarg de dos anys i mig, entre l’abril del 2002 i l’octubre del 2004, els vint-i-cinc textos aplegats en aquest llibre conformen un conjunt suggerent i amè, informatiu i crític, que incita a la reflexió amb una actitud de vegades pessimista, però sempre lúcida i estimulant. Deliberadament estructurats com una mena de cròniques on es barregen aspectes de l’actualitat col·lectiva amb escenes de la pròpia peripècia personal, busquen delimitar la “condició” civil, cultural i política dels valencians, i inserir-la en un context històric determinat.


trajecte-def

Trajecte circular. Notes d’un dietari, Bromera, Alzira, 2004. Premi d’assaig Mancomunitat de la Ribera Alta

Sota la concepció de la literatura com una de les fonts del coneixement humà, i des de la defensa aferrissada del vici mateix d’escriure, l’autor assaja, en aquest dietari, maneres d’acostament a la realitat, possibilitats d’arrecerar un problema sota l’embolcall dels conceptes, formes de contar els fets que vivim i ens importen… Tot un conjunt d’anotacions que, vistes globalment, són com senyals d’un pensament en construcció. Amb tot, tres fils conductors recorren el conjunt: la veritat literària, el record personal i la quotidianitat. El primer com a problema; el segon, sobretot, com a necessitat; i el tercer, com a compromís amb la societat que ens ha tocat viure. Aquesta obra obtingué el V Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta. Formaven el jurat: Elena Bastidas, Josep Iborra, Joaquín Martín, Toni Mollà i Vicent Pitarch.


les-paraules-i-els-dies

Les paraules i els dies, Bromera, Alzira, 2002

Un llibre que dóna compte de les dues preocupacions bàsiques de l’autor: d’una banda, la literatura, i, de l’altra, els problemes polítics i culturals que ens afecten. Així, aquesta obra conté reflexions sobre la literatura de Joan Fuster o de Claudio Magris, sobre la narrativa de Joan F. Mira o de Quim Monzó i sobre la poesia d’Anna Akhmatova, Marc Granell o Paul Celan. I, alhora, s’hi poden trobar també observacions crítiques sobre l’Acadèmia Valenciana de la Llengua o la celebració del I Saló Valencià del Llibre. Alguns d’aquests articles han estat publicats en diferents mitjans de comunicació com DainaCaràctersEl TempsAvui i Levante-EMV. El llibre inclou també els articles “Sobre la concepció fusteriana de la poesia”, publicat a Homenatge a Joan Fuster (CVC, 1994), “Fuster i els intel·lectuals valencians”, inclòs a Fuster entre nosaltres (Conselleria Cultura de la Generalitat Valenciana, 1993)  i “Notes sobre la poesia de Marc Granell”, que fou publicat com a pròleg a la Poesia reunida del poeta (Edicions de la Guerra, 2000).