LA CRITICA HA DIT...

  • Ricard Garcia
    «Poesia i saviesa: “Vinces” de Vicent Alonso»

    Tot just acabar de llegir Vinces de Vicent Alonso, pensava amb una mica d’enveja: “qui tingués la saviesa d’aquest home!” Perquè la poesia d’aquest llibre és una poesia plena a vessar de la saviesa d’algú que no només té un domini extraordinari del llenguatge, sinó la d’algú que sap -i així ho fa- que una de les principals funcions de la poesia és obligar-nos a enfrontar-nos a les preguntes essencials. Llegir més

    - Ricard Garcia
  • Víctor Obiols
    Hem nascut per a escriure’ns

    Davant de determinats poemes, un lector avisat (sovint doblat d’aprenent de poeta) sempre malda per respondre’s la pregunta: “Quin és el secret per compondre això, per compondre així?”, “Quin beuratge cal enviar-se?”. Llegir més

    - Víctor Obiols
  • Joan Garí
    Per a la immensa minoria

    La vie est faite à coups de petites solitudes”. La frase és de Roland Barthes (de La chambre claire), però la recull Vicent Alonso com qui adopta un petit cadell que ha descobert a la intempèrie, un dia plujós. Llegir més

    - Joan Garí
  • Juli Capilla
    ‘Littera’ pura

    El nou dietari aplega les notes que el poeta, traductor i estudiós de la literatura catalana contemporània va registrar entre el setembre del 2003 i el desembre de 2005. Deu anys després, les ha recopilades en un volum tan dens com seductor, sobretot per als qui som amants de les reflexions sobre la literatura. Llegir més

    - Juli Capilla
  • Enric Sòria
    «Les ombres compartides»

    Llibre «esplèndid, vitalista, seré, adolorit, profundament humà», Vinces de Vicent Alonso és el seu setè poemari, de gran calat assagístic, en què la poesia es converteix en l´impuls que ens porta «al cor de les coses». «Vinces», com una menuda llavor… Llegir més

    - Enric Sòria